lunes, 17 de septiembre de 2012

¿Catalunya nou Estat d'Europa?

Si un està vivint a Catalunya, aquests dies haurà pogut comprovar que s'està parlant més que mai, de la possible independència d'aquesta regió en la qual jo visc, o de la possibilitat de continuar formant part d'Espanya. Doncs bé, cansat de sentir opinions de tot tipus a la premsa, a la ràdio, a la televisió, al carrer, als bars, etc. m'he decidit a opinar sobre el tema.
Font: http://www.digiatlas.com/
En primer lloc, vull manifestar que no em considero una persona independentista però veient com des de certes parts d'Espanya, acostumen a ser intolerants, amb tot tipus de discursos, o fins i tot amenaces als catalans, cada cop em posiciono més a favor de la possibilitat de recolzar un procés independentista que no pas a l'inrevés.
Cal dir també que les vegades que he estat de viatge per qualsevol lloc d'Espanya difícilment he tingut problemes i la gent m'ha tractat molt bé. Tot i així, com la majoria sabem, una cosa és la personalitat que mostrem fora i l'altra la personalitat que mai mostrarem en públic, per tant, és lògic pensar que si una Comunitat Autònoma formada per aproximadament uns 8 milions d'habitants durant molts anys ha estat el motor econòmic i el lloc on s'han fet aquelles innovacions, que després s'han traslladat a la resta del país, si en un moment donat manifesta que no vol formar part de l'Estat espanyol, qui ho ha d'impedir? Doncs tot aquell que es benefici de la situació actual. 
Font: http://www.latiendanautica.es/
Per ser més clar, posaré l'exemple en el que si una parella de fet, durant molt de temps ha conviscut junta primer per amor mutu, i després perquè havien de pagar entre els dos un pis, en el moment en que un no paga la seva part, l'altre el que estic segur que farà, si no hi ha amor recíproc, es demanar immediatament que li pagui i sinó la separació. Clar que en el cas de Catalunya les implicacions són més grans, i amb molts matisos com per exemple, el fet de saber qui s'aprofita dels impostos que es paguen a Catalunya. Aquests que s’aprofiten, a part dels polítics corruptes actuals i passats, gairebé amb tota seguretat són les regions més pobres de l'Estat, com són Extremadura o Andalusia, però com que es regeix el principi constitucional de la solidaritat en el que a l'Estat espanyol, igual que en el cas de la Unió Europea les regions més riques han d'ajudar econòmicament les regions més pobres per anivellar els territoris, tampoc ho veuria malament, sempre i quan s'utilitzes be però no passa. Concretament és el mateix que quan una persona treballadora li dóna una part del seu sou a una altra, perquè aquesta es compri roba, aliments, es formi, etc. i per tant, pugui invertir en coses millors per al seu desenvolupament, però en canvi, fa exactament allò contrari, i es dedica a gastar aquells diners en vicis materials que no aporten res i fa que sempre depengui del fet de rebre uns diners perquè si, mal acostumant-se.
Això anterior doncs, es pot considerar un primer motiu per considerar adient la separació.
Font: http://www.directe.cat
En segon lloc, tenim que el dia 11 de Setembre de 2012, es van manifestar gairebé un milió i mig de persones a Barcelona, que demanaven la separació d'Espanya. Així doncs, es va considerar la manifestació més multitudinària feta a Catalunya, i per tant, representava teòricament, una mínima legitimació perquè en el futur es pugui procedir a realitzar un referèndum, per veure si aquest milió i mig es més gran o no, i per tant, es majoria a Catalunya. D'aquesta manera tenim una segona raó que podria validar un procés independentista de Catalunya.
En tercer lloc, quan un compara els Estats petits d'Europa, que acostumen a desenvolupar-se molt be, veiem que les diferencies no són tant grans amb el territori català, i ens mostren que si Catalunya fos un Estat propi podria calcar les potencialitats d'aquests territoris amb les d'aquí. Una raó més doncs, per recolzar el possible procés de secessió de Catalunya.
En quart lloc, l’actual crisi econòmica que estem patint, fa que molts de nosaltres ens preguntem si la nostra vida seria millor en un Estat més petit que l’actual i si d’aquesta forma molts aturats catalans tindrien feina, pagarien menys impostos, veurien millorades les infrastructures, si la sanitat i l’educació seria de primera qualitat, etc. i al mateix temps totes les retallades exercides fins al moment present podrien ser disminuïdes en un període de temps curt. Per tant, la crisi actual representa un fenomen que pot haver fet augmentar un sentiment desconegut per molts que ara ha aflorat i de forma més forta que en anys anteriors.
Font: http://mitesimentides.wordpress.com
Aquí com s'ha pogut comprovat he parlat d'uns pocs exemples per procedir a la independència de la regió en la que visc, però cal constatar algunes qüestions que plantegen dubtes per part meva.
En el cas català tots els partits polítics que contínuament parlen en els seus discursos d’independència, sovint simplement s'atenen a qüestions ideològiques i mai sobrepassen la qüestió al fet d'explicar com seria la vida dels catalans si ens separéssim d'Espanya.
A més a més, tenim una part de la població catalana que no estaria gens d'acord amb un procés com aquest, i per tant, que passaria amb aquests, com podrien reaccionar i fins i tot, podrien incitar a una intervenció militar, provocant revoltes i anar més enllà.
Per acabar només vull manifestar que aquests dubtes són els que em sorgeixen a mi però això no vol dir que la meva opinió pugui canviar, ja que si estem en un sistema de govern democràtic, el més normal es acceptar la opinió de la majoria i a partir d'aquí viure el millor possible en aquestes condicions. Ara bé, en cap cas es tracta d'una qüestió senzilla, sinó més aviat una qüestió molt complicada i que cada part vol aprofitar per al seu benefici essent perjudicats com sempre la població del carrer. 
En fi, en el futur veurem com acabaran esdevenint els fets i si finalment podré dir que visc a un estat propi català o continuo portant un DNI amb nacionalitat espanyola.

By burp

sábado, 1 de septiembre de 2012

Centralisme militar!



Segur que avui més d’un català s’haurà llevat i haurà llegit una notícia com la següent: 


Doncs bé, en aquesta notícia un militar ens parla de que abans de concedir la independència a Catalunya ell donaria la vida per defensar la unitat oficial d’Espanya però que a la pràctica no existeix en molts sentits.

Clar quan he llegit això en un principi he passat bastant del tema però a mesura que hi he tornat la meva indignació ha pujat, igual que l’IVA, en un tant per cent corresponent, ja que com a ciutadà català i molts cops indiferent als possibles debats independentistes per una part i centralistes per altra part, no crec que aquestes declaracions siguin les més adients en un context com l’actual.

Sembla ser que un cop més s’evidencia que per algunes persones existeix la llibertat d’opinió, i per tant, estan legitimades a parlar sobre qualsevol aspecte o temàtica de la nostra vida, però en canvi, quan es tracta d’altres persones no és el cas. A més a més, que en l’actualitat un militar com aquest faci aquestes declaracions, ens demostra un cop més que les autoritats polítiques i militars del nostre país viuen arrossegant-se en el passat i no miren en cap cas cap a situacions futures en les que com a mínim s’ha de poder parlar i discutir sobre els avantatges o inconvenients per a totes bandes de que una autonomia pugui ser independent o pel contrari no.

Sens dubte el país al que pertanyo, ja que al meu DNI hi figura així, cadascú va per la seva banda, i les elits que el representen, el que fan es representar la desunió que hi ha i no es preocupen en cap cas en buscar solucions als problemes reals, ja que només fan tots els possibles per radicalitzar les postures de l’individu del carrer perquè ells puguin viure be a costa de nosaltres.

Per acabar vull afegir que la major part dels militars i cossos de seguretat, per la meva experiència no acostumen a ser persones molt espavilades, sinó que tot el contrari, i que estan ocupant aquests llocs per ser incompetents en altres llocs, ja que vocacionalment només hi ha una part molt petita.

By Burp

Espanya +IVA



Ja ha arribat el dia en que l’IVA a pujat a l’Estat espanyol, i segons sembla això afectarà al consum de la major part de famílies espanyoles. Durant una gran part de l’estiu, a part de sentir parlar als mitjans de comunicació sobre els diversos incendis que s’han produït al nostre país, només s’ha parlat de la pujada de l’IVA, de que si la gent ha de fer compres abans de l’1 de Setembre de 2012, que si els llibres dels alumnes costaran més cars, de com afectarà la vida als ciutadans per culpa d’aquest augment, etc.

Doncs bé, després de tot això sembla que és més l’interès pels mitjans de comunicació per posar-nos la por al nostre cos que el que serà l’augment en realitat. Quan d’alguna manera la gent ja estem acostumada a pujades de preus, a encarir la major part de les coses quotidianes, i altres qüestions, una situació com aquesta només fa que això hagi estat tema de debat durant molts dinars, sopars, quedades amb amics, etc., d’alguna manera em recorda a quan hi es va introduir la nova llei contra el tabac.

Tornant al que volia dir, la meva opinió és que quan d’alguna forma ens estrenyen, el que hem de fer i hem fet sempre en qualsevol societat es sobreviure com un pot. Si fóssim suficientment intel·ligents, ens haguéssim unit per protestar com cal i no cadascú mirant per la seva banda. Per tant, aquesta pujada si a la llarga contribueix a fer-nos més pobres el que hem de fer es renunciar a despeses materials que durant molt de temps hem cregut que eren necessàries.

Abans d’acabar volia manifestar també relacionat amb la pujada de l’IVA, l’increment que hi haurà amb la cultura, concretament en cinemes, teatres, concerts, etc.

Pel que fa referència als cinemes, cal dir que últimament els cops que he anat als cinemes amb prou feines les sales estaven al 25% de la seva ocupació, i sincerament no crec que aquest augment de l’IVA signifiqui la mort d’aquests llocs quan ja anteriorment el sistema que tenim implantat no millora. Crec que s’hauria de revisar que s’ofereix al públic i a quin preu, i si realment aquells que produeixen aquests tipus de productes han de seguir guanyant el que guanyaven o no.

En relació als teatres, cal dir que jo no soc un consumidor d’aquests espectacles, tot i que considero que veure una obra de teatre en directe té molt més valor que una pel·lícula de cinema, ja que un actor de teatre el pots veure en directe fent el que li agrada, o sigui actuar, i a més a més, crec que en aquest cas el públic és un públic que probablement va be econòmicament i que difícilment li afectarà aquest augment de l’IVA.

Finalment acabaré dient que un cop més crec que aquesta no serà l’última mesura que implantarà el govern per enfonsar més el ciutadà de classe baixa o mitjana.

By Burp