Obstacles en tren entre Reus i Barcelona

Aprofitant que jo soc usuari, entre setmana, de la línia de ferrocarril o millor dit tren, entre la ciutat de Reus i Barcelona (R15/R14), i també coincidint amb l'última anècdota al respecte volia explicar que es pot trobar un si fa aquest trajecte en alguna ocasió.

Font: http://www.ferropedia.es

Doncs bé aquestes coses que un es pot trobar són les següents:

1- Brutícia: Resulta que cada matí en quan arribo a l'estació i em dirigeixo al vagó en el que normalment m'assento he de començar a fer una tria increïble per veure quin es el seient que no esta brut. Concretament un es pot trobar bosses de qualsevol tipus de menjar, gots de cafès buits, trepitjades de sabates, restes de menjar, taques d'algun líquid, etc.

2- Actes incívics: Per si la brutícia fos poc quan un viatja en aquesta línia de tren pot trobar-se amb tot tipus de gent i això significa moltes incomoditats. Per exemple, més d'una vegada m'he trobat amb una colla d'individus joves, no se si menors d'edat o no, que en quan pugen al tren comencen a cridar, embrutar-ho tot, encarar-se a la gent si els hi diuen alguna cosa, i a més a més, efectuen robatoris de bosses, bolsos, aparells electrònics, etc. Per si no fos poc en més d'una ocasió en els espais que hi ha entremig de vagó i vagó, un veu com certes persones es dediquen a encendre's una cigarreta i es dediquen a fumar quan això en teoria esta prohibit, generant al voltant d'aquests espais una olor a tabac que per la gent no fumadora en ocasions no és gens agradable, i si hi ha sort aquestes cigarretes són de tabac perquè hi ha vegades que la gent es dedica a fumar altres substàncies. Ara bé, això no són els únics actes incívics, sinó que a més a més, en alguna ocasió m'he trobat amb borratxa, i jo em pregunto que fan els vigilants al deixar pujar al tren aquesta gent que no esta en condicions, a vegades m'he trobat amb gent que demana diners incomodant molt al personal, com també gent que es dedica a tocar música i si un vol dormir, llegir, estudiar, etc. li resulta molt difícil, ja que una cosa és acceptar que davant dues dones grans es posin a conversar i l'altra és molestar com ho fan aquestes persones.

3- Inseguretat: Lligat al punt dos, em pregunto si en els trens hi ha seguretat perquè la veritat és que en comptades ocasions n'he vista. Es dóna el fet curiós que en els mesos d'estiu de l'any passat de tant en tant veia passar un parell de persones uniformades que pujaven en una estació, feien un recompte visual de la gent, i a la següent estació baixaven. A part d'això en ocasions comptades he vist vigilància i crec que en certs moments faria falta, al menys degut a que el preu del bitllet no acostuma a ser barat ni molt menys.

Font: Elaboració pròpia.

4- El preu: En aquest país es curiós que en els últims anys es produeixi el fet de que tot puja econòmicament excepte la major part dels salaris, i el preu del bitllet de tren no és cap excepció. Doncs bé, estem a gener de 2014 i novament hi ha hagut una pujada de preu del bitllet de tren que no equival a millorar les prestacions que ofereix aquest servei, i a més a més, diria jo que encara s'empitjora el servei. Juntament amb aquesta pujada he de comentar que sovint un pot veure com hi ha certes persones que viatgen sense pagar, normalment no espanyoles a qui el fet de no pagar no els importa, i els revisors tampoc els hi fan res quan a altres per ser espanyols i estar ben documentats si que els obliguen a fer certs tràmits per assegurar que al final acabaran pagant el bitllet.

5- Falta de puntualitat: A part de les qüestions citades abans el fet de fer el trajecte entre Reus i Barcelona i a l'inrevés amb tren, també comporta que un no sàpiga ben bé a quina hora pot arribar a la destinació desitjada. Si us he de dir la veritat poques setmanes hi ha que tots els trajectes que faig arribin puntuals, sinó que el més normal és que com a mínim un dia per setmana es produeixi alguna incidència que fa que la mitjana de retard estigui al voltant de la mitja hora o els vint minuts si hi ha sort. L'últim exemple el podem trobar el dilluns 13 de gener de 2014 en que es va produir un atropellament entre les estacions de Vilanova i la Geltrú, i Cubelles, i això va fer que arribés a la meva destinació una mitja hora més tard. En fi, sembla ser que la puntualitat en aquest trajecte significa un gran esforç i més val no complir-lo.

Font: Elaboració pròpia.

6- Falta d'informació: Finalment, i lligat al punt anterior en qualsevol altre àmbit quan es dóna alguna incidència de qualsevol tipus, el més normal es que la gent rebi informació al respecte, encara que la informació després no sigui exacta. Doncs en el cas dels trens a Catalunya, el més normal és que la cosa no sigui d'aquesta forma, sinó que quan hi ha alguna incidència rares vegades s'informa a l'usuari, amb el problema que la gent tendeix a posar-se nerviosa i fan que altres persones, en principi més calmades també acabin alterant-se. Recordo un dia en que vam estar parats en una estació en la que vam passar una hora fins que al final es va adreçar un treballador per donar una mínima explicació i que la gent havia d'utilitzar autobusos per arribar a les corresponents destinacions.

M'imagino que no soc l'únic que pot comprovar la veracitat de fets com els que explico, ja que els mitjans de comunicació contínuament informen de problemes al llarg de tota la línia ferroviària a Catalunya, ja siguin trajectes de mitja distància, o rodalies de Barcelona.

By Burp

El gordo, la grossa i el niño!

Avui ja és dia 7 de gener i com molts sabreu ja es pot dir que s'han acabat les festes de Nadal, al menys per a la major part de la població activa ocupada, ja que els més petits se suposa que encara gaudeixen d'un dia més per poder jugar amb les joguines que els han portat els "reis mags".

Doncs bé, per encetar el 2014 voldria parlar del boom que es dóna a l’època nadalenca al voltant dels sorteigs de loteria.

Resulta que cada any, uns dies abans d’arribar el Nadal, a la televisió no només ens mostren anuncis de perfums, sinó que cada any hi ha el típic anunci en que s’incita a la gent a comprar un bitllet de loteria de Nadal. Aquest any he de dir que en l’anunci s’han lluït posant una gran importància a un ambient una mica passat d’època i amb certs personatges del món de la música una mica desfasats. A més a més, aquest anunci no ha passat gens desapercebut, i molts hem coincidit a pensar que es tracta d’un anunci horrible, i fins i tot, a la xarxa s’hi poden trobar paròdies molt gracioses. Ara bé, això no significa que la gent no compri loteria d’aquesta, sinó que la gent com que som com som continuem comprant-ne, encara que no ens hagi tocat mai i sabent que la probabilitat sigui molt baixa.

Cal dir també, que aquest any, juntament amb aquest sorteig, a Catalunya han creat la grossa de Nadal, on es posaven a la venta bitllets de cinc euros, i on el premi era menor, però que ha tingut també un gran èxit de vendes, se suposa que gran part d’aquest èxit és dóna perquè un d’aquests bitllets és més barat, i perquè en el moment actual hi ha aquest boom al voltant de la independència o no de Catalunya, i molta gent no vol gastar-se diners amb sorteigs que es fan fora de Catalunya. En fi, això és una opció. En aquest cas, he de dir que també s’ha dut a terme un anunci que m’ha semblat bastant divertit, comparat amb la loteria de Nadal del 22 de desembre, ja que aquí s’hi que s’ha adaptat als nous temps, al menys des del meu punt de vista.
Si amb aquests dos sorteigs alguns es pensen que ja s’ha acabat, doncs no, resulta que el dia de reis, el 6 de gener, es du a terme un altre sorteig, que també és bastant famós, tot i que els premis no son tant grans. En aquest cas he de dir que jo no he vist cap anunci per comprar loteria d’aquesta, però potser això sigui perquè miro poc la televisió.
Resulta doncs, que la meva crítica no acaba aquí, sinó que la meva crítica va enfocada per una banda als mitjans de comunicació i per altra banda a una part de la gent a qui suposadament li ha tocat el premi. Un s’aixeca el dia del sorteig i si té la sort de que ja s’ha acabat el sorteig a la mínima que encén el televisor i va començant a fer zapping només veu la típica imatge d’una administració de loteria, bar, o tenda on s’han venut els bitllets premiats amb gent a qui suposadament li ha tocat el premi amb la típica ampolla de cava brindant o fent el ruc. No és que tingui enveja del fet, en part si, però el que em sembla més divertit des de fora es veure com la gent fa el borinot perquè li han tocat els euros que sigui quan hi ha altra gent a la qui li ha tocat i que no surt per la televisió fent el ruc. A més a més, el que crec que no fa falta aquest dia es veure que a cada cadena de televisió dediquen potser més de mig dia a parlar de lo afortunada que és aquesta gent.

La pregunta que sempre em faig jo es si aquesta gent que surt per la televisió serà lo suficientment intel·ligent per administrar bé els diners guanyats o en poc més d’un any s’hauran arruïnat creient que són milionaris i en realitat simplement han cregut que podien canviar la seva forma de viure.

En fi, se que és un tema perdut i que a molts tant els hi fa, simplement no compren loteria i viuen igual de bé.