domingo, 25 de diciembre de 2016

Ja torna a ser Nadal

Un cop més torna a ser Nadal, i això significa varies coses.

En primer lloc, i com cada any toca empatxar-se de molts menjars en poc temps, o com algunes persones diuen toca una marató de menjar. Això vol dir que, en els dies festius les famílies es reuneixen, mengen el que es troben a la taula en algunes ocasions innovant, ja que avui en dia estan tant de moda programes de televisió de cuina, també beuen tot tipus de begudes passant pel vi, pel cava, pels licors, etc. i mentre passa aquesta situació, apareixen les típiques converses de cada any amb els temes d’actualitat nous, i cadascú amb opinions molt diverses.

En segon lloc, amb el Nadal la gent entra en pànic o en un gran nerviosisme per comprar tot tipus de productes. És cert que les televisions just acaba la festivitat de Tot Sants, comencen a amuntonar-nos publicitat en massa per tal de que poc a poc en el nostre inconscient ens entri aquell desig de comprar perfums, roba, torrons, xocolata, joguines, material tecnològic, etc. L’excusa de tal cosa, com bé pot comprovar-se es troba també en que en aquestes festivitats de Nadal, hi ha implicada la necessitat de fer regals a tothom, en especial als més petits, però de retruc també els adults. Doncs bé, davant aquesta situació que propicia el consum, tot s’acostuma a encarir de gran manera i és el que trobo malament.

En tercer lloc, les festes de Nadal impliquen que certes personalitats duguin a terme les típiques felicitacions. Em refereixo a esportistes, polítics, presentadors de televisió, etc. I d’aquests discursos cal fer referencia al del Rei d’Espanya, que des del meu punt de vista és la farsa més gran, però bé, és una opinió personal que no té més. Sobre aquests discursos el que més m’indigna és que tothom parla de desitjar felicitat quan la realitat és que un cop passin les festes, la gent ha de tornar a anar a treballar, els problemes continuaran existint, i no canvia res de res.

En quart lloc, també ens trobem amb la programació nadalenca a les televisions. És típic que certa cadena de televisió cada any contracti als mateixos professionals per fer coses similars a anys anteriors, després ens trobem amb qui fa les campanades, i per exemple, el vestit que porta certa persona, que si en tal cadena es brinda amb cervesa i no amb cava, etc. Igualment ens trobem amb que abans del dia 31 de desembre de cada any, la televisió ens mostra un recull de totes les noticies suposadament més impactants, interessants, importants, etc. i la veritat és que em sembla una informació que no cal, ja que ja va tenir el seu moment. En quant a les pel·lícules que ens trobem en les mateixes cadenes de televisió, sempre ens trobem amb aquelles pel·lícules que cada any fan, em pregunto qui no ha vist al Sr. Schwarzenegger buscant una joguina, a un nen que es queda sol a casa seva per Nadal, o la típica pel·lícula d’animació infantil. Avui en dia gràcies a l’arribada de Netflix a Espanya, per part meva no patiré aquest tipus de problema televisiu.

Tot i que pugui semblar que el Nadal és una època bona o dolenta, la veritat és que cadascú la viu com vol.

By Burp

No hay comentarios:

Publicar un comentario