De viatge a Escòcia. Part 3. (The Highlands)

Un dels altres llocs a destacar, en general, d'Escòcia és la part coneguda com els Highlands. Els Highlands estan dividits en quatre parts: el litoral oriental, el litoral occidental, Strathspey i el Great Glen, i Skye i les Small isles.

Font: Elaboració pròpia.

El litoral oriental:

Tot el litoral oriental de les Highlands, entre Naim i John O'Groats, val la pena de conèixer. La localitat de Naim, com també Moray Firth, destaca pel seu clima suau i sec, així com les seves esplendides platges. A la Black Isle, la antiga sala de justícia de Cromarty evidencia la història d'aquest històric burg escocès. La història de la petita localitat de Tain, que va ser destí de peregrinació a la época medieval, es narra en el centre turístic Tain a través del temps. La destil·leria de Glenmorangie i el seu centre turístic també estan aprop. I també s'ha de destacar Dornoch, un lloc famós pel camp de golf de Royal Dornoch, un poble antic amb jardins als carrers proxims a la catedral.

Font: Elaboració pròpia.

A Helmsdale, el Timespan Heritage Centre presenta una visió completa de temps passats mitjançant efectes de so, maquetes, i artefactes historics. La carretera principal al nord, amb les seves vistes al mar i la ocasió de parar i explorar una costa espectacular, condueix a Wick, on es pot descobrir la historia de la época daurada d'aquest port pesquer al Wick Heritage Centre.

Des d'allí, molts viatgers continuen fins a John o'Groats encara que el punt més septentrional és en realitat Dunnet Head.

Font: Elaboració pròpia.

Thurso és la localitat de més al nord d'Escòcia, exceptuant les illes. Es tracta d'un lloc ideal per realitzar excursions per Caithness. Si un segueix cap a l'oest, el litoral presenta unes característiques especials i unes platges amb una brillant arena blanca. El far de Cape Wrath és el punt de més al nord de la costa nord-oest escocesa, i l'area disposa dels penya-segats més alts en terres britaniques.

El litoral occidental:

A la costa oest, la gent es pot trobar una varietat de llocs per explorar com son les aus dels existents des de la Handa Island fins a Eas Coul Aulin, la cascada més gran de Gran Bretanya. Entre el port pesquer de Lochinver i el poble de Ullapool, es podrà escollir quina ruta agafar. Una és la que correspon a la carretera de la costa i ofereix vistes espectaculars del mar a través d'una sèrie d'illes rocoses, mentre que la ruta de la carretera principal, és més ràpida, i arriba a Ullapool atravessant el paisatge muntanyós de la reserva natural nacional d'Inverpolly.

Font: Elaboració pròpia.

Ullapool, situat al costat del voltants de Loch Broom, és un port de partida per ferrys fins a les Hébrides com una base ideal per explorar el nord-est; la ciutat posseeïx una amplia gama de serveis i museus locals. Si es continua cap al sud, la carretera principal passa a prop de Corrieshalloch Gorge, una zona profunda i boscosa. Els jardins de Inverewe a Poolewe estan sota el control del National Trust for Scotland.
Aprop d'aquesta zona està Gairloch, amb una gran varietat de llocs per menjar i allotjar-se, així com un museu històric. Des d'aquí, la carretera continua fins a Loch Maree, on sobreviuen seccions d'antics pinars naturals sota la protecció del parc natural nacional de Beinn Eighe.

Strathspey i el Great Glen:

Font: Elaboració pròpia.

 Al llarg del riu Spey, des de Grantown-on-Spey fins a l'oest, es trobaran una serie de punts d'interès. El Landmark Visitor Centre de Carrbridge combina presentacions sobre la història de les Highlands a l'interior del centre, podent gaudir dels boscos mitjançant rutes a seguir i un centre dedicat a la naturalesa, a més a més d'un parc d'aventures per nens. Molt aprop el ferrocarril d'Strathspey ofereix la possibilitat de tornar als tempss del vapor. I també molt apropt de Boat of Garten, es troba la reserva natural de Loch Garten, on es poden observar els nius d'àguiles pescadores des d'un observatori amagat, així com l'Speyside Heather Centre.

Més a l'oest, es troba el Great Glen, una vall de costa a costa formada en eres geològiques remotes. Avui en dia la vall engloba la carretere principal que va des d'Inverness a Fort William, així com una sèrie de llacs encadenats que formen el Caledonian Canal. Esl visitans que agafin la carretera principal del nort de Loch Ness, podran visitar dues exposicions a Drumnadrochit que tracten el tema del monstre del Loch Ness. L'altra alternativa es seguir la carretera pel costat sud de Loch Ness, un recorregut que ofereix la possibilitat de realitzar excursions als boscos aprop de Inverfarigaig.

Font: (http://www.edimburgo.fsbusiness.co.uk/highlands.htm)

By Burp

De viatge a Escòcia. Part 2. (Edimburg city)

Ara toca parlar més en detall de diverses parts d'Escòcia. Per començar diré quatre coses breus d'Edimburg.

Plànol del centre d'Edimburg

Els primers coneixements que es tenen sobre assentaments a la zona d’Edimburg daten de l’época romana. S’han trobat objectes metal·lics i ceràmica de finals del segle I.

A l’Edat Mitjana, Edimburg va començar essent una petita fortificació que, en el segle XVII, els anglesos van capturar i li van donar el nom d’Eiden’s burgh. No va ser fins al segle X quan els escocesos van recuperar aquesta zona d’Escòcia.

A finals del segle XII, Malcolm III va construir el castell a Castle Rock i va començar a florir una petita localitat al seu volant. En el segle XII ja es té coneixement d’Edimburg com un burg real, amb capacitat de comerciar, que era un privilegi per l’época.

Imatge del centre d'Edimburg

L’Edat Mitjana també va ser l’época de naixement dels monjos, monjos que podien sortir del monasteri a treballar o podien dur a terme altres tasques encomanades pels seus superiors. A Edimburg hi va haver dues ordes: els Dominics, vestits de negre, i els Agustins, vestits de gris. Totes dues ordes vivien a la zona sud d’Edimburg.

Al segle XIV el comerç va començar a incrementar-se. Edimburg va començar a ser coneguda per les seves peces de roba de llana, iniciant-se així l’exportació de pells gràcies al port de Leith, el ramat es venia a Cowgate i els cereals s’intercanviaven a Grassmarket.

A pesar de les continues lluites amb els inglesos, el castell va ser capturat entre 1296 i 1322, i el 1385 van cremar la catedral i l’ajuntament, però Edimburg va anar guanyant privilegis i desenvolupant-se com a ciutat. Al segle XV es va declarar capital d’Escòcia i el rei va construir el primer Palau de Holyrood.

Als voltants de l’any 1500 la població d’Edimburg rondava les 12.000 persones, xifra que es va anar incrementant hasta les 15.000 en menys de mig segle.

Aquesta época també va ser l’época en que va començar la construcció de la Flodden Wall, la muralla que envoltava la ciutat amb la intenció de protegir-la dels anglesos, propòsit que va incomplir-se en diverses ocasions.

Imatge del centre d'Edimburg

Amb la muralla envoltant la ciutat i una població cada cop més gran, la única forma de fer creixer la ciutat era en alçada. A la Royal Mile van començar a apareixer les primeres edificacions de pedra (lands) de més alçada. Quan aquests edificis es van quedar petits, es van començar a construir cases de fusta per damunt de les que hi havia.

A més a més de les continues lluites amb els anglesos i les guerres civils, la densitat de població de la ciutat la va convertir en un cúmul d’infeccions, enfermetats, incendis i plagues. A finals del segle XVII la ciutat tenia una població de 50.000 persones.

Monument a Edimburg

La peste, el tifus, o el colera formaven part d’una població que al crit de “Gardy Loo”, llençava per la finestra brossa i també excrements. Una població que utilitzava el llac nord, actualment els jardins del Princess Street, com a dipòsit d’aigües residuals i font d’aigua potable al mateix temps. Una població tan densa que no podia fer res per sobreviure.

Va ser al 1767 quan va començar la planificació de la New Town. Després d’un concurs públic, el projecte de grans carrers paral·lels, places i jardins de James Craig va sortir escollit. La unió entre Anglaterra i Escòcia, firmada el 1707, va deixar de fer necessaries les muralles.

Amb l’auge de la New Town, la capital escocesa va començar a ser una ciutat atractiva pels pensadors de l’época.

Durant el segle XIX, Glasgow va començar a guanyar importància industrial en detriment d’Edimburg. Els sectors més importants de la ciutat eren la impemta i la fabricació de cerveses. Gremis com els banquers i els advocats també estaven molt assentats.

Panorámica de la ciutat d'Edimburg

La New Town es va acabar a principis del segle XIX i van començar a arribar immigrants irlandesos. La població al 1850 ja superava les 170.000 persones.

Durant aquesta época es van erigir els monuments de Calton Hill, la Galeria Nacional, el monument a Scott i altres punts d’interés.

Ja al segle XX es van construir nous museus, centres comercials, i atraccions pel turisme, un sector que va començar a crèixer de forma sorprenent a finals del segle XX.

(Informació extreta de http://www.edimburgo.com/historia)

De viatge a Escòcia. Part 1.

Imatge del Princess Garden a Edimburg

El passat juliol i agost de 2011 igual que en anys anteriors vaig decidir anar de viatge, aquest cop pero va tocar a Escocia. En aquest viatge hi havia uns reptes com era tornar a fer ús de l'anglès, conduir per l'esquerra, i sobreviure set dies en un altre estat. En principi no sembla res fora de lo normal pero com sempre aquestes coses poden veure's alterades per les circunstancies.

Una de les múltiples esglésies d'Edimburg

En aquest cas comentaré quatre coses bàsiques que vaig notar en aquest Estat. En primer lloc cal dir que la capital d'Escòcia és Edimburg i la segona ciutat és Glasgow. Edimburg com podeu veure en la imatge de la dreta, és una ciutat que conserva molt be els edificis antics, es respira molta història pels carrers principals gràcies als diversos monuments. Cal destacar la presència d'una gran quantitat d'esglésies, entre elles algunes que estan reconvertides en pubs, bars, discoteques, etc., vaja, un bon ús. En aquesta ciutat també es nota l'ambient turístic ja que hi ha una mostra representativa de cada lloc del món tant pel que fa a establiments gastronomics com la gent que es passeja pels seus carrers. Ara bé, en aquesta ciutat, si un va de vacances ha de tastar qualsevol dels pubs, tabernes, o bars que hi ha, i una menció especial als locals en que hi ha música en directe. La veritat és que val la pena.

Exemple de ruta per fer senderisme

Pel que fa a la ciutat de Glasgow, la veritat és que poca cosa puc dir excepte que és com estar en qualsevol ciutat moderna o de negocis en l'actualitat. Es tracta d'una ciutat no massa gran en la que a diferència d'Edimburg, hi ha poca cosa que visitar exceptuant alguna catedral, alguna plaça, el trajecte que volteja el riu, i practicament res més. Per tant, si aneu a Escòcia i teniu pocs dies intenteu evitar la visita a aquesta ciutat i centreu-vos en altres llocs.

Castell proper a Braemar

A més a més d'aquestes dues ciutats Escòcia és molt més, sobretot a destacar la part dels highlands. En el meu cas vaig visitar només la part est, pero tot i així la impressió d'aquesta zona va ser molt bona. A destacar els petits pobles al voltant dels parcs naturals com el cas de Braemar, una localitat molt turística però amb gran encant, ja que al voltant d'aquesta localitat vam poder veure uns quants castells.

En propers articles ja comentaré coses més concretes del que he citat en l'article.

BY BURP

My city!

Font: Http://www.icc.cat

Benvinguts novament al meu blog. Aquest cop per variar he decidit fer una breu descripció explicant quatre dades bàsiques de la ciutat en la que visc.
Ubicació:
La ciutat de Reus es troba en una altitut entre 114 i 142 metres sobre el nivell del mar i dista uns 12 km de la capital, Tarragona. La seva població és de 107.118 habitants. Dues antigues vil·les formen part de l'actual municipi de Reus: El Burgar i Mascalbó. Molt antigament també van ser vil·les separades La Boella, Rubió i Les Comes d'Ulldemolins.

Font: Http://www.icc.cat

L'Aeroport de Reus, que es troba situat entre els termes municipals de Reus i Constantí, ofereix vols regulars tot l'any amb varies ciutats europees, la freqüencia dels quals s'incrementa durant el període estival.

Toponímia:
L'origen del nom és una derivació de la paraula llatina que designaba el creuament de camins.
Barris:
En la ciutat de Reus trobem el Barri Niloga, el Barri Fortuny, el Barri Montserrat, el Barri Gaudí, el Barri Immaculada, el Barri Pelayo, el Barri Solivista, el Barri del Carme, el Barri Juroca, el Barri Sant Josep Obrer i les Parcel·les cases.
Urbanitzacions:

Font: http://lsc.wikisign.org

A la ciutat de Reus hi ha les següents urbanitzacions que són Jardins de Reus, Gaudí Mar, Mas Abelló, Mas Pellicer, Mausi, Sant Joan, el Pinar, Monterols, Mas Carpa, Urbanització Xalets Quintana, Urbanització residencial Blancafort, les Palmeres d'Aigüesverds, i Urbanització Reus Nord.
Polígons Industrials:
Tenim el Polígon Industrial Agro-Reus, Mas Batlle, Mas de les Animes, Mas Ferre, Bessos, Nirsa, Dyna, el Rourell.
Edificis d'interès:

• Palau Bofarull.
• Palau dels Marquesos de Tamarit (Centre de Lectura).
• Casa Navàs.
• Casa Cochs.
• Cal Boule.
• Casa Rull.
• Casa Gassull.
• Casa Serra.
• Campanar de la Prioral de Sant Pere.
• Castell del Cambrer.
• Museu Salvador Vila-Seca.
• L'Ajuntament.
• Diverses cases de la ruta del Modernisme.

(Dades obtingudes de http://es.wikipedia.org/wiki/Reus#Ubicaci.C3.B3n)

                         

                            

Presentació

Novament, i després d'haver-ho fet com un parell de cops, es pot dir que he tornat a re-orientar el blog. 

En realitat he de dir que intentaré tematitzar el blog a nivell geogràfic, tot i que, segurament acabaré comentant altres aspectes.

En principi, no tinc res més a dir en quant a la presentació, així que si teniu alguna cosa a dir vosaltres, ja sabeu com fer-ho.

BY BURP