De viatge a Escòcia. Part 2. (Edimburg city)

Ara toca parlar més en detall de diverses parts d'Escòcia. Per començar diré quatre coses breus d'Edimburg.

Plànol del centre d'Edimburg

Els primers coneixements que es tenen sobre assentaments a la zona d’Edimburg daten de l’época romana. S’han trobat objectes metal·lics i ceràmica de finals del segle I.

A l’Edat Mitjana, Edimburg va començar essent una petita fortificació que, en el segle XVII, els anglesos van capturar i li van donar el nom d’Eiden’s burgh. No va ser fins al segle X quan els escocesos van recuperar aquesta zona d’Escòcia.

A finals del segle XII, Malcolm III va construir el castell a Castle Rock i va començar a florir una petita localitat al seu volant. En el segle XII ja es té coneixement d’Edimburg com un burg real, amb capacitat de comerciar, que era un privilegi per l’época.

Imatge del centre d'Edimburg

L’Edat Mitjana també va ser l’época de naixement dels monjos, monjos que podien sortir del monasteri a treballar o podien dur a terme altres tasques encomanades pels seus superiors. A Edimburg hi va haver dues ordes: els Dominics, vestits de negre, i els Agustins, vestits de gris. Totes dues ordes vivien a la zona sud d’Edimburg.

Al segle XIV el comerç va començar a incrementar-se. Edimburg va començar a ser coneguda per les seves peces de roba de llana, iniciant-se així l’exportació de pells gràcies al port de Leith, el ramat es venia a Cowgate i els cereals s’intercanviaven a Grassmarket.

A pesar de les continues lluites amb els inglesos, el castell va ser capturat entre 1296 i 1322, i el 1385 van cremar la catedral i l’ajuntament, però Edimburg va anar guanyant privilegis i desenvolupant-se com a ciutat. Al segle XV es va declarar capital d’Escòcia i el rei va construir el primer Palau de Holyrood.

Als voltants de l’any 1500 la població d’Edimburg rondava les 12.000 persones, xifra que es va anar incrementant hasta les 15.000 en menys de mig segle.

Aquesta época també va ser l’época en que va començar la construcció de la Flodden Wall, la muralla que envoltava la ciutat amb la intenció de protegir-la dels anglesos, propòsit que va incomplir-se en diverses ocasions.

Imatge del centre d'Edimburg

Amb la muralla envoltant la ciutat i una població cada cop més gran, la única forma de fer creixer la ciutat era en alçada. A la Royal Mile van començar a apareixer les primeres edificacions de pedra (lands) de més alçada. Quan aquests edificis es van quedar petits, es van començar a construir cases de fusta per damunt de les que hi havia.

A més a més de les continues lluites amb els anglesos i les guerres civils, la densitat de població de la ciutat la va convertir en un cúmul d’infeccions, enfermetats, incendis i plagues. A finals del segle XVII la ciutat tenia una població de 50.000 persones.

Monument a Edimburg

La peste, el tifus, o el colera formaven part d’una població que al crit de “Gardy Loo”, llençava per la finestra brossa i també excrements. Una població que utilitzava el llac nord, actualment els jardins del Princess Street, com a dipòsit d’aigües residuals i font d’aigua potable al mateix temps. Una població tan densa que no podia fer res per sobreviure.

Va ser al 1767 quan va començar la planificació de la New Town. Després d’un concurs públic, el projecte de grans carrers paral·lels, places i jardins de James Craig va sortir escollit. La unió entre Anglaterra i Escòcia, firmada el 1707, va deixar de fer necessaries les muralles.

Amb l’auge de la New Town, la capital escocesa va començar a ser una ciutat atractiva pels pensadors de l’época.

Durant el segle XIX, Glasgow va començar a guanyar importància industrial en detriment d’Edimburg. Els sectors més importants de la ciutat eren la impemta i la fabricació de cerveses. Gremis com els banquers i els advocats també estaven molt assentats.

Panorámica de la ciutat d'Edimburg

La New Town es va acabar a principis del segle XIX i van començar a arribar immigrants irlandesos. La població al 1850 ja superava les 170.000 persones.

Durant aquesta época es van erigir els monuments de Calton Hill, la Galeria Nacional, el monument a Scott i altres punts d’interés.

Ja al segle XX es van construir nous museus, centres comercials, i atraccions pel turisme, un sector que va començar a crèixer de forma sorprenent a finals del segle XX.

(Informació extreta de http://www.edimburgo.com/historia)