¿Marató contra la pobresa?

Amb la coincidència de que avui a una emissora pública de televisió, com és TV3 o TVCat segons es miri, es realitza la marató contra la pobresa he volgut fer uns quants comentaris personals sobre aquest acte i altres del mateix estil. Doncs bé, tinc que començar dient que des de fa bastants anys aquesta cadena de televisió realitza un dia a l’any, gairebé sempre a finals d’any, un acte anomenat la marató, que consisteix en realitzar un programa d’entreteniment en el que la base fonamental és que la gent truqui marcant un número de telèfon i doni les seves dades bancaries per tal de fer un ingrés de diners.

A part d’això en aquest programa es fa una tasca que és la d’explicar què és la malaltia en concret, com es pot curar si és que es pot, quins tractaments té, que implica per a les persones afectades i als seus familiars, i com està a nivell d’investigació, entre d’altres aspectes.

En principi doncs, aquest acte solidari, s’hauria de considerar un acte adequat i eficaç si no fos per una particularitat en concret. Aquesta particularitat és el fet de saber quina quantitat és queden les entitats bancaries com a conseqüència de recaptar i emmagatzemar aquests diners, com el fet de saber si els personatges públics o populars que col·laboren tampoc s’embutxaquen res i no actuen merament com a voluntaris, com també el fet de saber si la companyia telefònica guanya molts o pocs calers ja que es qui posa els telèfons i la línia o línies concretes.

Per tant, imaginem un supòsit en el que es recaptessin 100 euros, d’aquests 10 anessin a parar als que col·laboren com a voluntaris, uns 20 euros a treballadors que s’han d’ocupar del muntatge del programa en si, 20 euros més cap a la companyia telefònica, 30 euros més cap a les entitats bancaries, i la resta que serien 20 euros serien els que es destinarien a investigació. S’ha de dir que és un cas hipotètic però que crec que no s’allunya massa de la realitat.

Llavors si traslladem aquest situació, a fer-se un acte dedicat a solventar la pobresa existent en l’actualitat, com a conseqüència de la crisi financera mundial, demanant a la població que sigui solidària quan la culpa o els culpables en aquest context són els que s’han enriquit a costa nostra em sembla de molt mal gust. A més a més aquí a Catalunya s’està donant el fet de que constantment les autoritats polítiques i les que governen no paren de fer retallades sobre els sectors punters o bàsics d’una societat o estat del benestar, com són la sanitat i l’educació. Així doncs, si estem tant fotuts econòmicament parlant el que s’hauria de fer amb aquests diners que es recaptessin en aquesta marató per la pobresa, serien els de destinar-los a crear ocupació i treball, i no pas utilitzar-los perquè certa gent que esta en una situació extrema de pobresa o d’oblit social, sigui reocupada o se li doni la formació adequada per tal de sobreviure en un món en el que prima la competitivitat i no allò que en segons quines parts, més aviat del sud d’Espanya, és un mal endèmic, en el que els diners que es reben en subvencions es destinen per a ser gastats i no per a ser reinvertits el solucionar el problema i innovar per tal de que situacions com aquestes no es repeteixen.

Per acabar només vull dir que manifesto el meu descontent en un acte com el que es pretén o es realitza a aquesta cadena de televisió, sempre i quan hi hagi altres mètodes que crec que serien més eficaços.

By Burp