El patinet elèctric. ¿Un perill?

En els últims anys si observem que esta passant a les ciutats espanyoles, haurem notat la presència o millor dit, la proliferació d'un vehicle, concretament els patinets elèctrics. La veritat és que al principi n'hi havia pocs i no creaven cap problema, recordo que com a molt la gent ens queixavem dels ciclistes que en lloc de circular per la calçada es dedicaven a circular per les voreres creant molts problemes als vianants.

Doncs bé, ara el problema es troba en que la gran quantitat de gent que utilitza els patinets circulen per les voreres, creant greus molèsties als vianants.

Font: https://www.pccomponentes.com

Llavors com passa sempre amb temàtiques com aquesta, hi ha gent que és favorable a la utilització dels patinets elèctrics i gent totalment en contra, jo em posaria en la banda dels que esta en contra ja que fins que no hi hagi una regulació normativa estatal i concreta d'aquests tipus de vehicles s'hauria de prohibir la seva utilització, perquè en l'actualitat només podem observar que hi ha unes poques ciutats a Espanya que hagin regulat en les seves ordenances municipals aquesta qüestió.

En relació a això s'ha de dir que la DGT vol incloure properament en la reforma de la Llei de Seguretat Vial certs punts dedicats al patinet elèctric per tal de resoldre el problema.

By Burp

De viatge a Budapest

       Aquest estiu després d’uns anys sense moure’m fora d’Espanya he decidit anar de viatge al centre d’Europa, en aquest cas, Hongria ha estat el país, i més concretament la ciutat de Budapest.

        Doncs bé, en aquest recull simplement explicaré les impressions que he tingut al respecte i que puc recomanar que féssiu si aneu algun cop de viatge a aquesta destinació.

Font: Elaboració pròpia.

        Resulta que la primera curiositat interessant amb la que em vaig trobar va ser el fet de tenir que anar de l’aeroport de Budapest-Ferenc Liszt fins a la capital d’Hongria, primer vaig agafar un autobús i després el metro, i el metro realment tenia l’aparença de ser una maquina veritablement antiga, amb la sensació de que era una bona mostra de que aquest país havia estat sota la influència del comunisme.

        Una segona curiositat amb la que em vaig trobar va ser el fet de que on tenia l’hotel era d’alguna manera a la zona més turística, i a diferencia de les guies que em vaig llegir, just abans de marxar, que deien que el país era barat, aquella zona no era gens barata, sinó que els preus de restaurants i bars no eren diferents dels de qualsevol lloc que et pots trobar a una ciutat espanyola. Ara bé, a l’allunyar-te de la zona turística la cosa canviava una mica però la diferencia tampoc era molt notable.

         En tercer lloc pel que respecta als edificis existents a la ciutat, el que sorprèn es que a diferencia d’altres ciutats europees, en que les façanes dels edificis més importants o més antics estan prou nets, aquí la majoria no estaven nets, sinó que hi havia una aparença de brutícia en els mateixos.

        En quart lloc, si alguna cosa destaca en aquesta ciutat, és la presencia del riu Danubi. He de dir que jo no vaig fer el típic passeig en barca ja que em sembla una autentica tonteria fer-ho, però per la gent que ho vulgui fer hi ha opcions. Doncs bé, sobre la presencia del riu en aquesta ciutat, jo el que em vaig decidir a fer va ser caminar pels dos costats del riu, i a part de pujar a alguna muntanyeta en la que hi ha monuments importants, l’interessant son les vistes que un va gaudint, i per tant, un pot tornar amb un bon recull de fotografies molt interessants a nivell paisatgístic. S’ha de dir també, que en mig del curs del riu Danubi, a la ciutat de Budapest hi ha una petita illa que es pot visitar.

Font: Elaboració pròpia.

            En cinquè lloc, sobre la gastronomia puc dir poca cosa, a part de provar el típic plat de la sopa de goulash o com es digui, poc més vaig provar de la cuina tradicional de la zona, ara bé, el que si que vaig gaudir és de les cerveses de la zona, en especial la coneguda com a dreher i la coneguda com a soproni. S’ha de dir que en vaig provar moltes més però no recordo els seus noms. Tot i així, en aquest aspecte si algú de vosaltres vol menjar bé en aquesta ciutat recomano les guies de restaurants a bon preu, que a mi em van servir per anar a llocs en els que vaig menjar bé i a bon preu.

            En sisè lloc, el que vaig fer va ser visitar i gaudir d’un balneari, concretament els banys Széchenyi i cal dir que va ser una bona experiència. Jo hi vaig anar aproximadament de les 12 del matí fins a les cinc de la tarda, tot i que estava bastant ple, vaig poder provar les diferents piscines amb diferent temperatura de l’aigua, tant les que estan a l’aire lliure com les que estan cobertes. Sobre els balnearis s’ha de destacar que n’hi han més a la ciutat, i que jo vaig provar aquests perquè vaig veure que eren els que estaven més ben valorats.

Font: Elaboració pròpia.

            Finalment per destacar alguna altra cosa de Budapest, he de dir, a l’igual que a moltes altres ciutats europees, per una banda els carrers estan la mar de nets, cosa que a Espanya, amb alguna excepció, és impossible de veure, i per altra banda, hi ha una multitud d’espais verds, parcs i jardins, que fan que la ciutat tingui molts llocs en els que un pot asseure’s en un banc o estirar-se damunt de la gespa i passar l’estona tranquil·lament.

            Espero que aquesta explicació del meu viatge us hagi semblat interessant, ja que la millor manera de conèixer un lloc es viatjant i trobar-se un amb certes experiències.

By Burp

L'aplicació WeTransfer

Avui coincidint casi amb el final de l’any 2016 vull informar d’una aplicació o mecanisme útil existent a la xarxa, concretament és tracta de l’opció WeTransfer.

Doncs bé, WeTransfer és una eina que serveix bàsicament per enviar tot tipus de fitxers d’un usuari a un altre. Pel que fa a aquesta eina, hi ha dues versions, una gratuïta en la que es poden enviar fitxers de fins a 2 gb, i una altra de pagament en la que es poden enviar fitxers que ocupin més memòria. Jo fins ara he de dir que utilitzat la versió gratuïta, ja que tampoc m’he dedicat a enviar fitxers més grans de 2 gb.

En quant al funcionament d’aquesta eina, s’ha de dir que és molt senzilla. El primer que cal fer es anar a la pàgina web següent: https://wetransfer.com/ i un cop allí acceptar les condicions d’ús. Un cop fet això veurem la següent imatge:

Font: https://wetransfer.com/

Llavors el que s’ha de fer es afegir l’arxiu o arxius que es vulguin enviar i després introduir la direcció de correu electrònica de la persona a la que es vol enviar l’arxiu o arxius, i després també s’ha d’introduir la direcció de correu electrònica nostra. Al mateix temps cal observar que s’hi pot introduir un missatge, i això ja depèn de cadascú.

Seguidament estigui això anterior realitzat només caldrà que la persona que hagi de rebre els arxius rebi un correu electrònic amb un link i un cop cliqui aquest link només caldrà veure com es descarrega la informació corresponent. Igualment s’ha de dir que quan la persona que rebi la informació comenci a descarregar els arxius, qui ha enviat els arxius rebrà també una notificació per correu electrònic en la que se li informarà que s’ha començat a realitzar la descàrrega.

Com veieu, és una eina útil que jo faig servir en ocasions i que he volgut aprofitar per donar a conèixer en aquests moments.

By Burp

Ja torna a ser Nadal

Un cop més torna a ser Nadal, i això significa varies coses.

En primer lloc, i com cada any toca empatxar-se de molts menjars en poc temps, o com algunes persones diuen toca una marató de menjar. Això vol dir que, en els dies festius les famílies es reuneixen, mengen el que es troben a la taula en algunes ocasions innovant, ja que avui en dia estan tant de moda programes de televisió de cuina, també beuen tot tipus de begudes passant pel vi, pel cava, pels licors, etc. i mentre passa aquesta situació, apareixen les típiques converses de cada any amb els temes d’actualitat nous, i cadascú amb opinions molt diverses.

En segon lloc, amb el Nadal la gent entra en pànic o en un gran nerviosisme per comprar tot tipus de productes. És cert que les televisions just acaba la festivitat de Tot Sants, comencen a amuntonar-nos publicitat en massa per tal de que poc a poc en el nostre inconscient ens entri aquell desig de comprar perfums, roba, torrons, xocolata, joguines, material tecnològic, etc. L’excusa de tal cosa, com bé pot comprovar-se es troba també en que en aquestes festivitats de Nadal, hi ha implicada la necessitat de fer regals a tothom, en especial als més petits, però de retruc també els adults. Doncs bé, davant aquesta situació que propicia el consum, tot s’acostuma a encarir de gran manera i és el que trobo malament.

En tercer lloc, les festes de Nadal impliquen que certes personalitats duguin a terme les típiques felicitacions. Em refereixo a esportistes, polítics, presentadors de televisió, etc. I d’aquests discursos cal fer referencia al del Rei d’Espanya, que des del meu punt de vista és la farsa més gran, però bé, és una opinió personal que no té més. Sobre aquests discursos el que més m’indigna és que tothom parla de desitjar felicitat quan la realitat és que un cop passin les festes, la gent ha de tornar a anar a treballar, els problemes continuaran existint, i no canvia res de res.

En quart lloc, també ens trobem amb la programació nadalenca a les televisions. És típic que certa cadena de televisió cada any contracti als mateixos professionals per fer coses similars a anys anteriors, després ens trobem amb qui fa les campanades, i per exemple, el vestit que porta certa persona, que si en tal cadena es brinda amb cervesa i no amb cava, etc. Igualment ens trobem amb que abans del dia 31 de desembre de cada any, la televisió ens mostra un recull de totes les noticies suposadament més impactants, interessants, importants, etc. i la veritat és que em sembla una informació que no cal, ja que ja va tenir el seu moment. En quant a les pel·lícules que ens trobem en les mateixes cadenes de televisió, sempre ens trobem amb aquelles pel·lícules que cada any fan, em pregunto qui no ha vist al Sr. Schwarzenegger buscant una joguina, a un nen que es queda sol a casa seva per Nadal, o la típica pel·lícula d’animació infantil. Avui en dia gràcies a l’arribada de Netflix a Espanya, per part meva no patiré aquest tipus de problema televisiu.

Tot i que pugui semblar que el Nadal és una època bona o dolenta, la veritat és que cadascú la viu com vol.

By Burp

Ingress: Un nou concepte de joc

Segurament molts de nosaltres hem sentit a parlar dels jocs de realitat virtual, ja que des de fa una sèrie d'anys hem pogut provar algun tipus de joc al respecte en alguna fira o espectacle. Doncs bé, avui no vull parlar o comentar res al respecte de cap joc de realitat virtual, sinó d'un dels jocs que actualment m'ha enganxat bastant, gràcies a un amic que me'n va parlar. Aquest joc es coneix com a Ingress i es caracteritza per ser un joc de realitat augmentada, que es juga a través d'un dispositiu mòbil amb android i amb sistema apple també.

Molts de vosaltres estic segur que no sabeu exactament de que parlo, i tot i que fa temps que aquest joc estava en fase beta, fa uns mesos que sembla ser que ha saltat a la palestra de veritat, i ha estat ara quan jo m'he introduït en aquest món.

Font: Http://www.ingress.com/intel

Feta aquesta introducció us explicaré una mica pel damunt en que consisteix aquest joc i les meves impressions. 

Aquest joc s'anomena Ingress, i heu de tenir connexió a internet i el GPS activat, per tal de poder jugar, i el primer que un ha de fer un cop registrat amb un compte de correu electrònic i una contrasenya o password, es triar una de les dos faccions (els il·luminats (color verd) o la resistència (color blau)). Un cop s'hagi triat la facció un es començarà a preguntar que son això dels portals?, com funciona el xat dels missatges?, quins requisits necessito a l'aparell? m'he d'apuntar a algun grup?, etc. 

En realitat és tot més senzill però jo només explicaré uns petits passos per tal de que poc a poc aneu descobrint el joc. 

Doncs bé, en aquest joc un cop heu triat la facció i tenint en compte que començareu amb el nivell 1, el que considero que s'ha de fer primer es anar agafant punts d’experiència i la millor manera es agafar el mapa que us sortirà en el joc i buscar els portals que tingueu més aprop, i un cop estigueu en el radi d'acció del portal (el radi es veu amb el cercle que us sortirà a la pantalla), teniu varies opcions a fer, com hackejar el portal, i llavors us començaran a donar objectes que poden ser resonators, power cubes, dispersors, portal keys, virus, etc., com posar resonators al portal, com recarregar d'energia el portal, com posar mods, o posar també links entre portals. 

Una altra cosa que es pot fer és directament atacar els portals rivals, per exemple, amb els objectes que teniu, en concret, els dispersors, que són armes, es tracta d'agafar algun d'aquests objectes i disparar contra el portal rival, així veureu que cada cop que dispareu li aneu restant energia fins que el portal deixi d'estar de color verd o color blau, en que el portal estarà de color blanc i això voldrà dir que no forma part de cap facció.

Font: Http://www.ingress.com/intel

En aquest cas últim, que us trobeu un portal lliure el que podeu fer es capturar-lo, i per això necessiteu resonators. Veureu que si us apropeu al portal lliure hi haurà una opció que es col·locar resonators, en pic col·loqueu un resonator del nivell que sigui, sortirà a dalt el nom del vostre usuari, evidenciant que el portal es vostre i que l'heu capturat vosaltres. Com més resonators de més nivell poseu més difícil serà que la resta de jugadors us el destrueixi. Així si voleu mantenir el portal el que heu de fer es col·locar mods, que son una espècie de defenses que fan més difícil la destrucció del portal. Cal dir que cadascuna d'aquestes defenses fa diverses coses.

Una altra cosa que podeu fer es un cop hagueu capturat una sèrie de portals o tingueu en radi una sèrie de portals de la vostra facció, establir links i crear camps de control. 

Això anterior va bé perquè anireu obtenint medalles.

Igualment cal destacar que en aquest joc també es poden realitzar missions, que depenent de la zona en la que esteu pot ser més divertit o menys divertit.

Font: Http://www.ingress.com/intel

En fi, aquesta seria una mica la dinàmica del joc, tot i que hi ha coses que no us he explicat i que val més la pena que aneu veient a mesura que jugueu, ara passaré a explicar una mica el que considero positiu d'aquest joc i el que considero negatiu d'aquest joc.

Coses positives:

- Va bé per la gent sedentària ja que et fa moure moltíssim.

- Per un geògraf com jo va la mar de bé per conèixer llocs que no sabia ni que existien i veure peculiaritats de les ciutats o pobles en les que hi ha portals.

- És possible conèixer gent de la teva facció o de la facció rival.

Coses negatives:

- Si vas caminant amb l'aparell pel carrer pots relliscar, pots caure, pots trepitjar algun excrement, etc.

- La bateria de l'aparell que utilitzis es gastarà més ràpidament que si l'utilitzes per altres qüestions.

- Si en el lloc en el que et mous no tens jugadors de la facció rival aviat et cansaràs de jugar perquè et costarà més de pujar de nivell.

By Burp

Refugiats i Europa

En els últims dies si qualsevol persona es detén a observar que esta passant a Europa, llegint o escoltant els diversos mitjans de comunicació s’haurà assabentat de que existeix un problema en relació a una gran quantitat de refugiats provinents bàsicament de Síria.

Doncs bé, un cop més vull criticar la forma d’actuar tant dels governs europeus com dels mitjans de comunicació a l’hora d’informar d’aquesta problemàtica.

Fa uns anys, quan va començar el conflicte de Síria, molts països d’Europa i països del món es van rentar les mans i no van voler participar directament en el conflicte evitant situacions que han anat a pitjor, vists els resultats que s’han donat fins a l’actualitat. Com alguna vegada comento amb els amics, suposo que si la zona de Síria tingués petroli o algun altre recurs natural la lògica indica que s’hagués actuat de forma diferent i actualment no parlaríem de tots aquests refugiats que busquen asil bàsicament a Alemanya.

A més a més, jo com a ciutadà espanyol fa temps que veig com es demana ajuda a la Unió Europea per combatre el problema de la immigració provinent d’Àfrica amb destí Europa, creuant bàsicament l’Estret de Gibraltar, i com aquesta organització no prestava l’atenció adequada. En canvi, ara que el problema afecta una part de Centre Europa i Alemanya, la cosa canvia i el problema es tal que han obligat a la Unió Europea a plantejar-se el fet de repartir-se els refugiats pels països d’Europa.

A més a més, estic bastant indignat veient com ara, per exemple, a la localitat on visc es planteja la possibilitat d’acollir una quantitat de refugiats. Amb això, el que vull dir, és que si qualsevol persona passeja per la ciutat de Reus, veurà una quantitat de persones indigents, que o bé demana diners o viu al carrer i que jo sàpiga no es fa res per ajudar-les, unit al fet de que als mitjans de comunicació s’evidencia el fet de que a la ciutat hi ha una gran quantitat de pisos desocupats i que son la majoria de titularitat dels bancs.

Doncs bé, resumint el meu comentari, crec que en l’actualitat el món és tant global que si no s’intervé en zones que suposadament estan allunyades del primer món, tard o d’hora repercutiran en el primer món, on actualment rebre més immigrants o refugiats pot acabar generant en la població occidental problemes relacionats amb el racisme, la xenofòbia, el terrorisme, una mala cobertura medica, abús de serveis bàsics, problemes de sanejament, més atur, etc.

By Burp

La televisió actual...

Si de petit m'haguessin preguntat que m'emportaria a una illa deserta, suposant que tingués accés a l'electricitat, segurament hagués inclòs un televisor. La veritat és que ara canviaria per suposat aquesta resposta.

Ja fa temps que el televisor es pot dir que l'utilitzo per la videoconsola i per mirar quatre coses comptades i la veritat és que fa anys tampoc m'ho hagués arribat a imaginar, ja que passava hores davant aquest aparell tragant-me tot tipus de continguts. Doncs bé, actualment crec que els continguts que es poden veure a la televisió han empitjorat, tenint en compte que hi ha molt poques excepcions i vull fer la crítica en aquest espai.

Per començar des de fa molt temps hi ha un notable predomini perquè les diverses cadenes de televisió ens esculpeixin, mai millor dit, amb espais on es tracta que persones desconegudes, inicialment, i ara gent famosa o popular, que es dedica a conviure i fer tot tipus de coses per entretenir al personal que es queda bocabadat davant de l'aparell de televisió. Cal dir que no estic en contra de la gent que ho mira, total avui en dia tenim llibertat per a fer-ho, sinó que la culpa és de les emissores que emeten tals programes. Des del meu punt de vista a vegades val la pena desconnectar però jo opino que per fer-ho és millor veure una pel·lícula de temàtica d'humor, ja que veure aquests programes fomenta que aquests "famosillos" es creguin superior a la resta de la gent sense ser cap eminència.

En segon lloc s'ha de dir que estic absolutament cansat de veure que hi ha emissores de televisió que només es dediquen a emetre espais d'entreteniment basats en la premsa del cor, i que sorprenentment tenen audiències grandíssimes, cosa que a una persona com jo li fa certa por, ja que si trasllades aquesta qüestió a altres sectors com la política entens perquè en aquest país passen certes coses.

En tercer lloc també és interessant el fet de fer notar que els espais destinats a telenotícies o informatius de les diverses emissores han arribat a un punt que es dediquen a informar a base de desinformacions. Amb això vull dir que estic cansat de veure aquests espais en els que es dediquen a parlar de noticies intranscendents com que tal ha matat a tal, o en tal accident no hi ha espanyols, o per exemple, el cas de l'ébola que en sec ha desaparegut dels mitjans de comunicació com si no existís, o altres assumptes com que tal poble esta preocupat perquè no es faci un acte festiu, etc. A més a més, hi ha certs assumptes de cop estan de moda i cada dia se'n parla com, per exemple, la tria d'un nou pontífex, o que s'ha canviat de rei, etc. i el que fan des de que han estat triats o han succeït a l'anterior, que tampoc té més rellevància que el simple fet de canviar de persona i punt. I ja quan un arriba a l'apartat dels esports encara s'accentua més, ja que tal espai en els mitjans informatius s'hauria de dir directament futbol i altres, i això que jo soc aficionat al futbol, ja que el més interessant es dir si l'estrella dels dos principals clubs de futbol ha anat a signar autògrafs, s'ha fet mal, o ha celebrat una festa a casa seva, etc. I el més divertit, també arriba per a certes emissores de televisió en que en l'espai dedicat a la previsió del temps sembla que sigui una competició de on esta la presentadora més espectacular a nivell de físic.

En quart lloc vull opinar que amb l'aparició de més emissores de televisió també han aparegut més programes de televenda, espais dedicats al tarot, o concursos amb trampa. La veritat és que si un parla amb altra gent de tals programes opina tothom el mateix, que no s'haurien d'emetre però ves per on gaudeixen de permís.

En cinquè lloc hi ha certes cadenes de televisió en que un dissabte o diumenge per la tarda emeten certs telefilms que propicien a persones com jo la possibilitat de fer grans becaines, ja que la qualitat de tals pel·lícules diria jo que és pèssima.

En últim lloc també tinc que fer notar el fet de que les produccions televisives de caràcter estatal, o sigui moltes series de televisió, a part de ser llarguíssimes en quant a la durada del capítol i aprofitar el tiró de l'actor o actriu de moda, pel meu gust, i tenint en compte que ja porto bastant de temps més enganxat a series de televisió americanes a les que considero millors, opino que aquí els actors en general, amb alguna excepció, no actuen, sinó que sobreactuen. Això si, si algú se sent ofès li demano perdó però opino d'aquesta manera.

Finalment l'últim aspecte a destacar de la televisió que ens envolta avui en dia és el fet de que qualsevol tipus d'emissió audiovisual té adjunta una gran quantitat d'espais publicitaris que en certes ocasions son tant angoixants que fa que encara tinguis menys ganes de quedar-te assegut al sofà o a la butaca del menjador observant el televisor.

Doncs bé, tota aquesta crítica es pot resumir des del meu punt de vista en que la televisió és el millor mitjà o medi per tal fer-nos més rucs, i jo m'hi he d'incloure, ja que encara que la critiqui acabo veient sobretot els espais esportius i per molts també és una manera de menjar el coco i adoctrinar.

By Burp