Si un
està vivint a Catalunya, aquests dies haurà pogut comprovar que s'està parlant
més que mai, de la possible independència d'aquesta regió en la qual jo visc, o
de la possibilitat de continuar formant part d'Espanya. Doncs bé, cansat de
sentir opinions de tot tipus a la premsa, a la ràdio, a la televisió, al
carrer, als bars, etc. m'he decidit a opinar sobre el tema.
 |
Font: http://www.digiatlas.com/ |
En
primer lloc, vull manifestar que no em considero una persona independentista
però veient com des de certes parts d'Espanya, acostumen a ser intolerants, amb
tot tipus de discursos, o fins i tot amenaces als catalans, cada cop em
posiciono més a favor de la possibilitat de recolzar un procés independentista
que no pas a l'inrevés.
Cal
dir també que les vegades que he estat de viatge per qualsevol lloc d'Espanya difícilment
he tingut problemes i la gent m'ha tractat molt bé. Tot i així, com la majoria
sabem, una cosa és la personalitat que mostrem fora i l'altra la personalitat
que mai mostrarem en públic, per tant, és lògic pensar que si una Comunitat Autònoma
formada per aproximadament uns 8 milions d'habitants durant molts anys ha estat
el motor econòmic i el lloc on s'han fet aquelles innovacions, que després
s'han traslladat a la resta del país, si en un moment donat manifesta que no
vol formar part de l'Estat espanyol, qui ho ha d'impedir? Doncs tot aquell que
es benefici de la situació actual.
 |
Font: http://www.latiendanautica.es/ |
Per
ser més clar, posaré l'exemple en el que si una parella de fet, durant molt de
temps ha conviscut junta primer per amor mutu, i després perquè havien de pagar
entre els dos un pis, en el moment en que un no paga la seva part, l'altre el
que estic segur que farà, si no hi ha amor recíproc, es demanar immediatament
que li pagui i sinó la separació. Clar que en el cas de Catalunya les
implicacions són més grans, i amb molts matisos com per exemple, el fet de
saber qui s'aprofita dels impostos que es paguen a Catalunya. Aquests que s’aprofiten,
a part dels polítics corruptes actuals i passats, gairebé amb tota seguretat són
les regions més pobres de l'Estat, com són Extremadura o Andalusia, però com
que es regeix el principi constitucional de la solidaritat en el que a l'Estat
espanyol, igual que en el cas de la Unió Europea les regions més riques han
d'ajudar econòmicament les regions més pobres per anivellar els territoris,
tampoc ho veuria malament, sempre i quan s'utilitzes be però no passa.
Concretament és el mateix que quan una persona treballadora li dóna una part
del seu sou a una altra, perquè aquesta es compri roba, aliments, es formi,
etc. i per tant, pugui invertir en coses millors per al seu desenvolupament, però
en canvi, fa exactament allò contrari, i es dedica a gastar aquells diners en
vicis materials que no aporten res i fa que sempre depengui del fet de rebre
uns diners perquè si, mal acostumant-se.
Això
anterior doncs, es pot considerar un primer motiu per considerar adient la
separació.
 |
Font: http://www.directe.cat |
En
segon lloc, tenim que el dia 11 de Setembre de 2012, es van manifestar gairebé
un milió i mig de persones a Barcelona, que demanaven la separació d'Espanya.
Així doncs, es va considerar la manifestació més multitudinària feta a
Catalunya, i per tant, representava teòricament, una mínima legitimació perquè
en el futur es pugui procedir a realitzar un referèndum, per veure si aquest
milió i mig es més gran o no, i per tant, es majoria a Catalunya. D'aquesta
manera tenim una segona raó que podria validar un procés independentista de
Catalunya.
En
tercer lloc, quan un compara els Estats petits d'Europa, que acostumen a desenvolupar-se
molt be, veiem que les diferencies no són tant grans amb el territori català, i
ens mostren que si Catalunya fos un Estat propi podria calcar les
potencialitats d'aquests territoris amb les d'aquí. Una raó més doncs, per
recolzar el possible procés de secessió de Catalunya.
En
quart lloc, l’actual crisi econòmica que estem patint, fa que molts de
nosaltres ens preguntem si la nostra vida seria millor en un Estat més petit
que l’actual i si d’aquesta forma molts aturats catalans tindrien feina,
pagarien menys impostos, veurien millorades les infrastructures, si la sanitat
i l’educació seria de primera qualitat, etc. i al mateix temps totes les
retallades exercides fins al moment present podrien ser disminuïdes en un període
de temps curt. Per tant, la crisi actual representa un fenomen que pot haver
fet augmentar un sentiment desconegut per molts que ara ha aflorat i de forma més
forta que en anys anteriors.
 |
Font: http://mitesimentides.wordpress.com |
Aquí
com s'ha pogut comprovat he parlat d'uns pocs exemples per procedir a la
independència de la regió en la que visc, però cal constatar algunes qüestions
que plantegen dubtes per part meva.
En el
cas català tots els partits polítics que contínuament parlen en els seus
discursos d’independència, sovint simplement s'atenen a qüestions ideològiques
i mai sobrepassen la qüestió al fet d'explicar com seria la vida dels catalans
si ens separéssim d'Espanya.
A més
a més, tenim una part de la població catalana que no estaria gens d'acord amb
un procés com aquest, i per tant, que passaria amb aquests, com podrien
reaccionar i fins i tot, podrien incitar a una intervenció militar, provocant
revoltes i anar més enllà.
Per
acabar només vull manifestar que aquests dubtes són els que em sorgeixen a mi
però això no vol dir que la meva opinió pugui canviar, ja que si estem en un
sistema de govern democràtic, el més normal es acceptar la opinió de la majoria
i a partir d'aquí viure el millor possible en aquestes condicions. Ara bé, en
cap cas es tracta d'una qüestió senzilla, sinó més aviat una qüestió molt
complicada i que cada part vol aprofitar per al seu benefici essent perjudicats
com sempre la població del carrer.
En fi,
en el futur veurem com acabaran esdevenint els fets i si finalment podré dir
que visc a un estat propi català o continuo portant un DNI amb nacionalitat
espanyola.
By burp