VOSE o intolerància a altres llengües?

El passat dilluns es va estrenar la quarta temporada de “Juego de Tronos” a Canal + amb la peculiaritat de que s’estrenava en versió original subtitulada en castellà (VOSE). Això com moltes persones han pogut comprovar va generar un seguit d’opinions a les xarxes socials i també en diaris estatals en el que es demostra la poca tolerància d’una gran part de la població espanyola envers altres llengües com pot ser l’anglès.

Estic d’acord de que si una persona ha nascut a un Estat en el que majoritàriament es parla una llengua, el més normal és consumir tot tipus de productes audiovisuals en aquesta llengua, però en ple segle XXI, en el que els últims anys a l’escola s’ensenya una llengua estrangera el fet de veure productes audiovisuals en una altra llengua i amb subtítols en la nostra llengua no hauria de ser estrany.

Doncs això no és així, i només cal veure en el nostre Estat l’exemple d’una gran part de les autoritats estatals en que discriminen l’ús del català a Catalunya i dialectes d’aquests en llocs com Aragó, la Comunitat Valenciana o les Illes Balears. A més a més, molts dels polítics espanyols han demostrat no saber parlar en anglès i tenir que recórrer en reunions oficials amb autoritats estrangeres, als traductors evidenciant una falta de preparació important. Un exemple, el podem trobar amb el cas de l’alcaldessa de Madrid i el seu discurs en la gala en que es decidia quina ciutat acabaria sent la seu dels Jocs Olímpics de 2020.

Tornant al tema dels subtítols, crec que actualment una bona forma de combatre la pirateria, en quant a series de televisió estrangeres molt punteres o molt famoses, és oferir capítols un, dos o tres dies després de la seva estrena fora d’Espanya, en versió original i amb subtítols, ja que si una cosa t’agrada o t’acaba entretenint, ja t’espavilaràs en entendre el que diu cada personatge o el que fa, que amb una mica de pràctica ho entens. Ara bé, tampoc estic en contra de que si algú ho vol veure amb el seu idioma, que ho vegi en el seu idioma, i s’esperi, però el que no considero correcte és queixar-se per no voler fer l’esforç de llegir el que es diu en la pantalla de televisió. A més a més, cal veure l’exemple del que va passar en l’últim capítol de Lost (Perdidos), en que la cadena de televisió espanyola Cuatro, va emetre’l amb subtítols i la gent s’ho va mirar, tenint aquesta cadena de televisió índexs d’audiència molt alts aquell dia a l’hora d’emissió del capítol final, i si algú no ho va poder entendre bé es va esperar a que emetessin el capítol, uns dies després, en llengua espanyola.

Per acabar vull manifestar també, que segueixo pensant que la gent que es queixa d’altres persones per parlar en altres llengües que no entenen, és simplement pel fet de no veure’s la primera, capaç de poder aprendre una altra llengua, o fer els mínims esforços per entendre-la, i a l’Estat espanyol hi ha molta gent que acostuma a ser molt dropa esperant que li treguin els altres les castanyes del foc i moure’s el mínim possible. 

Per tant, opino que qui es queixa de que tal individu parla una altra llengua és perquè aquesta és considera menys intel·ligent que la primera, i no pot concebre allò de que com més idiomes un coneix més camps i portes se t’obren, així com que tendeixes a ser una persona més oberta de ment i de capacitats intel·lectuals.

By Burp

¿Prohibició adequada o atac a la llibertat religiosa?

El passat divendres dia 28 de febrer de 2014 a la ciutat de Reus es va aprovar una ordenança que vol lluitar contra l'incivisme, i això inclou una sèrie de prohibicions com el no deixar que les persones vagin vestides amb el burca o amb el nicab, dos elements que s'engloben dins de la cultura musulmana o religió islàmica. Concretament, el nicab és un vel que cobreix el rostre o la cara i s'utilitza per algunes dones musulmanes com a complement del seu vestit, i en canvi, el burca és un tipus de vestit en el que les dones musulmanes es cobreixen completament, de dalt a baix, i només hi ha els forats perquè puguin veure-hi amb els ulls.

Doncs bé, per a algunes persones, sobretot lligades a col·lectius relacionats amb la religió islàmica veuen malament aquesta ordenança i creuen que va contra la llibertat religiosa. Cal recordar que la llibertat religiosa és un concepte o millor dit un dret protegit a la Constitució Espanyola de 1978 en el seu article 16.1: "Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats sense més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei". 

Ara bé, per a moltes persones aquesta mesura pot semblar xenòfoba o discriminatòria, i és possible que aquesta sigui la intenció real del govern municipal de Reus però una qüestió que difícilment es pot comprovar però el que si suscita és comentaris favorables com comentaris negatius.

Jo he de dir que estic a favor d'aquesta mesura i per fer-ho posaré un exemple: "Resulta que un bon dia vaig pel carrer i entro a una tenda, de cop en aquesta tenda hi ha una persona tapada completament amb un burca que comet un robatori i a més també comet un assassinat davant meu. Com que aquesta persona, que no se si és home o dona, ha comès tal delicte possiblement no podrà ser identificada per mi i el més normal és que no s'acabi trobant qui és la persona culpable, quedant aquesta en llibertat i essent capaç de tornar a delinquir". Per tant, amb aquest exemple puc dir que la meva postura és la de que crec que al carrer, o més aviat a la via pública i espais públics la gent ha d'anar amb la cara destapada, ja que en el món occidental s'ha de garantir la llibertat, amb l'excepció de que existeixin raons que justifiquin restringir-la com és el fet de posar en perill l'ordre públic o la seguretat pública. 

En aquest cas vull acabar dient que moltes persones opinen que s'ha d'afavorir certs col·lectius originaris de fora d'Europa i sembla que a vegades no se'ls pugui tocar mai tant si actuen correctament com si actuen de manera incorrecta, sota l'empara de dir que com que son de fora els hem d'ajudar.

By Burp

Alguns ciclistes perillosos

Per raó de l'últim incident que he tingut amb un ciclista a la ciutat de Barcelona m'agradaria comentar unes quantes coses al respecte. En aquest cas resulta que des de que treballo a Barcelona, i em puc moure pels carrers del centre, els que pertanyen al barri Gòtic d'aquesta ciutat, cada dia puc veure com moltes persones es desplacen per aquests carrers amb bicicleta. A més a més, coincideix que en aquesta ciutat s'utilitza un sistema de lloguer de bicicletes, conegut com a bicing, que en principi sembla ser que funciona molt correctament.

Doncs bé, molts cops quan vaig caminant pels carrers em trobo diversos problemàtiques amb els usuaris de bicicletes com els següents:

1- En carrers en els que no hi ha carril bici els ciclistes acostumen a cometre tot tipus d'infraccions com anar en direcció contrària. Això en principi no crearia problemes als peatons però resulta que si. Només cal imaginar-se a l'hora de creuar un pas de zebra, en que el peató miri cap al costat des del que se suposa que han de venir els vehicles, llavors no veu que en vingui cap i des de l'altre costat resulta que apareix una bicicleta que atropella aquest peató. Doncs aquest exemple ja l'he vist produir-se bastants cops.

2- Els ciclistes la major part tinc dubtes de que utilitzin les mesures de seguretat adequades i a part van a una velocitat en la que difícilment crec que puguin actuar correctament amb la resta d'usuaris de la via pública. A això un exemple que també m'he trobat en moltes ocasions, és el fet d'anar caminant per un carrer peatonal, i a l'hora de girar a un carrer perpendicular trobar-me com em ve un ciclista amb la seva bicicleta a una alta velocitat que fa que inevitablement acabi col·lisionant amb la meva persona. Aquest cas i altres sovint son una realitat que em fa dubtar de si la gent esta preparada per a portar una bicicleta a les ciutats espanyoles.

3- Curiosament quan es donen problemes amb els ciclistes, acostumen a no ser massa dialogants i creure que la culpa és del peató i no del ciclista, quan aquest fa alguna infracció. Sobre una qüestió similar recordo com una dona gran anava per la vorera i de sobte se li tira a sobre un ciclista. El ciclista en comptes de demanar-li perdó per veure si li havia fet algun tipus de dany, es va començar a posar a discutir, cosa que em va semblar indignant. Doncs aquesta situació també és freqüent a la ciutat de Barcelona.

Aquestes qüestions clarament es contraposen amb situacions en les que de vegades els ciclistes manifesten als mitjans de comunicació, en el que principalment es queixen de que els usuaris de cotxes, camions i altres vehicles no els respecten, com passa la major part de les vegades i aquí no hi tinc res a dir, però si es trasllada una cosa similar a les ciutats veiem que els ciclistes la major part de les vegades no respecten els peatons, i per tant, estaríem parlant d'una situació similar en la que els afectats son uns altres. 

Com a conclusió doncs, crec que no totes les persones haurien de poder utilitzar vehicles com les bicicletes ja que no tothom sembla ser capaç de respectar les normes i els altres usuaris de la via pública com poder ser els vianants de qualsevol edat, i per tant, haurien de passar una espècie de control com podria ser la de treure's un carnet igual que succeeix en altres vehicles, i així s'evitarien situacions perilloses com les que he exposat anteriorment.

Per acabar podem veure un plànol de la distribució de la xarxa de bicing entre d'altres característiques, a la ciutat de Barcelona:

Font: https://www.bicing.cat/sites/all/themes/bicing/images/mapabicing.pdf

By Burp

¿Tarragona província = Treball no qualificat?

Resulta que avui dia 5 de febrer de 2014 un pot veure aquesta notícia: http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=18112 , en la que es mostra com aproximadament unes 12.000 persones de la província de Tarragona han marxat a treballar fora d'aquesta província, més concretament a la resta de Catalunya, durant l'any 2013.

Font: Randstad (any 2013)

Doncs bé, jo tot i que no he anat a viure fora, si que treballo fora de la meva província, i per tant, la problemàtica de trobar feina relacionada amb la meva branca, i també que aquesta feina sigui adequada en quant a horari, tasques, i salaris, a la província de Tarragona difícilment la he trobat, i per tant, haver de marxar de la meva ciutat per a treballar uns quants quilometres fora, m'és molt habitual.
Llavors la pregunta que una persona com jo es fa, és si els polítics o agents locals estan o han fet la seva feina adequada i han fomentat el treball qualificat a la província.

Si un de vosaltres coneix una mica el que és el camp de Tarragona sabrà que en aquesta zona destaca a nivell terciari el turisme en època estival gràcies a la presència de nuclis importants com Salou, Cambrils, o el parc d'atraccions conegut popularment com a Port Aventura. A nivell d'indústria bàsicament la presència d'una important quantitat d'empreses de caràcter químic associades al que a Tarragona es coneix com a Petroquímica, a part d'això, dues centrals nuclears ubicada una al terme municipal de Vandellòs, i l'altra al terme municipal d'Ascó, i després diferents polígons industrials ubicats de forma desigual pels diversos municipis de la província.

Font: Institut d'Estadística de Catalunya
http://www.idescat.cat/mobilitat/?n=1amp;id=1&geo=prov:08

     I pel que fa al sector primari els conreus són bastant desiguals, sense que predomini un en concret, tot i que últimament la fama s'ha donat en el conreu del vi, principalment a la zona que correspon a la comarca del Priorat, però el problema és que la mala fama que té treballar en tasques agrícoles fa que no sigui un atractiu per a la gent jove. Unit a tot això anterior, com que jo no soc químic, ni tampoc m'agrada treballar en el sector turístic, i coneixements en indústria no tinc, ja que jo soc geògraf m'he tingut que buscar la vida i treballar a la ciutat de Barcelona, i el més curiós és que com que utilitzo diàriament el tren, he conegut gent que també va a treballar a la capital catalana, i aquesta gent coincideix en tenir una formació acadèmica alta, que o no troba treball a la zona de Tarragona, o en canvi, en troba però els sous són comparativament inferiors als que s'ofereixen a Barcelona ciutat.

La pregunta doncs és, en aquest cas, per què treballar a dins d'una mateixa Comunitat Autònoma, o a uns pocs quilometres de distancia és diferent?

By Burp

Obstacles en tren entre Reus i Barcelona

Aprofitant que jo soc usuari, entre setmana, de la línia de ferrocarril o millor dit tren, entre la ciutat de Reus i Barcelona (R15/R14), i també coincidint amb l'última anècdota al respecte volia explicar que es pot trobar un si fa aquest trajecte en alguna ocasió.

Font: http://www.ferropedia.es

Doncs bé aquestes coses que un es pot trobar són les següents:

1- Brutícia: Resulta que cada matí en quan arribo a l'estació i em dirigeixo al vagó en el que normalment m'assento he de començar a fer una tria increïble per veure quin es el seient que no esta brut. Concretament un es pot trobar bosses de qualsevol tipus de menjar, gots de cafès buits, trepitjades de sabates, restes de menjar, taques d'algun líquid, etc.

2- Actes incívics: Per si la brutícia fos poc quan un viatja en aquesta línia de tren pot trobar-se amb tot tipus de gent i això significa moltes incomoditats. Per exemple, més d'una vegada m'he trobat amb una colla d'individus joves, no se si menors d'edat o no, que en quan pugen al tren comencen a cridar, embrutar-ho tot, encarar-se a la gent si els hi diuen alguna cosa, i a més a més, efectuen robatoris de bosses, bolsos, aparells electrònics, etc. Per si no fos poc en més d'una ocasió en els espais que hi ha entremig de vagó i vagó, un veu com certes persones es dediquen a encendre's una cigarreta i es dediquen a fumar quan això en teoria esta prohibit, generant al voltant d'aquests espais una olor a tabac que per la gent no fumadora en ocasions no és gens agradable, i si hi ha sort aquestes cigarretes són de tabac perquè hi ha vegades que la gent es dedica a fumar altres substàncies. Ara bé, això no són els únics actes incívics, sinó que a més a més, en alguna ocasió m'he trobat amb borratxa, i jo em pregunto que fan els vigilants al deixar pujar al tren aquesta gent que no esta en condicions, a vegades m'he trobat amb gent que demana diners incomodant molt al personal, com també gent que es dedica a tocar música i si un vol dormir, llegir, estudiar, etc. li resulta molt difícil, ja que una cosa és acceptar que davant dues dones grans es posin a conversar i l'altra és molestar com ho fan aquestes persones.

3- Inseguretat: Lligat al punt dos, em pregunto si en els trens hi ha seguretat perquè la veritat és que en comptades ocasions n'he vista. Es dóna el fet curiós que en els mesos d'estiu de l'any passat de tant en tant veia passar un parell de persones uniformades que pujaven en una estació, feien un recompte visual de la gent, i a la següent estació baixaven. A part d'això en ocasions comptades he vist vigilància i crec que en certs moments faria falta, al menys degut a que el preu del bitllet no acostuma a ser barat ni molt menys.

Font: Elaboració pròpia.

4- El preu: En aquest país es curiós que en els últims anys es produeixi el fet de que tot puja econòmicament excepte la major part dels salaris, i el preu del bitllet de tren no és cap excepció. Doncs bé, estem a gener de 2014 i novament hi ha hagut una pujada de preu del bitllet de tren que no equival a millorar les prestacions que ofereix aquest servei, i a més a més, diria jo que encara s'empitjora el servei. Juntament amb aquesta pujada he de comentar que sovint un pot veure com hi ha certes persones que viatgen sense pagar, normalment no espanyoles a qui el fet de no pagar no els importa, i els revisors tampoc els hi fan res quan a altres per ser espanyols i estar ben documentats si que els obliguen a fer certs tràmits per assegurar que al final acabaran pagant el bitllet.

5- Falta de puntualitat: A part de les qüestions citades abans el fet de fer el trajecte entre Reus i Barcelona i a l'inrevés amb tren, també comporta que un no sàpiga ben bé a quina hora pot arribar a la destinació desitjada. Si us he de dir la veritat poques setmanes hi ha que tots els trajectes que faig arribin puntuals, sinó que el més normal és que com a mínim un dia per setmana es produeixi alguna incidència que fa que la mitjana de retard estigui al voltant de la mitja hora o els vint minuts si hi ha sort. L'últim exemple el podem trobar el dilluns 13 de gener de 2014 en que es va produir un atropellament entre les estacions de Vilanova i la Geltrú, i Cubelles, i això va fer que arribés a la meva destinació una mitja hora més tard. En fi, sembla ser que la puntualitat en aquest trajecte significa un gran esforç i més val no complir-lo.

Font: Elaboració pròpia.

6- Falta d'informació: Finalment, i lligat al punt anterior en qualsevol altre àmbit quan es dóna alguna incidència de qualsevol tipus, el més normal es que la gent rebi informació al respecte, encara que la informació després no sigui exacta. Doncs en el cas dels trens a Catalunya, el més normal és que la cosa no sigui d'aquesta forma, sinó que quan hi ha alguna incidència rares vegades s'informa a l'usuari, amb el problema que la gent tendeix a posar-se nerviosa i fan que altres persones, en principi més calmades també acabin alterant-se. Recordo un dia en que vam estar parats en una estació en la que vam passar una hora fins que al final es va adreçar un treballador per donar una mínima explicació i que la gent havia d'utilitzar autobusos per arribar a les corresponents destinacions.

M'imagino que no soc l'únic que pot comprovar la veracitat de fets com els que explico, ja que els mitjans de comunicació contínuament informen de problemes al llarg de tota la línia ferroviària a Catalunya, ja siguin trajectes de mitja distància, o rodalies de Barcelona.

By Burp

El gordo, la grossa i el niño!

Avui ja és dia 7 de gener i com molts sabreu ja es pot dir que s'han acabat les festes de Nadal, al menys per a la major part de la població activa ocupada, ja que els més petits se suposa que encara gaudeixen d'un dia més per poder jugar amb les joguines que els han portat els "reis mags".

Doncs bé, per encetar el 2014 voldria parlar del boom que es dóna a l’època nadalenca al voltant dels sorteigs de loteria.

Resulta que cada any, uns dies abans d’arribar el Nadal, a la televisió no només ens mostren anuncis de perfums, sinó que cada any hi ha el típic anunci en que s’incita a la gent a comprar un bitllet de loteria de Nadal. Aquest any he de dir que en l’anunci s’han lluït posant una gran importància a un ambient una mica passat d’època i amb certs personatges del món de la música una mica desfasats. A més a més, aquest anunci no ha passat gens desapercebut, i molts hem coincidit a pensar que es tracta d’un anunci horrible, i fins i tot, a la xarxa s’hi poden trobar paròdies molt gracioses. Ara bé, això no significa que la gent no compri loteria d’aquesta, sinó que la gent com que som com som continuem comprant-ne, encara que no ens hagi tocat mai i sabent que la probabilitat sigui molt baixa.

Cal dir també, que aquest any, juntament amb aquest sorteig, a Catalunya han creat la grossa de Nadal, on es posaven a la venta bitllets de cinc euros, i on el premi era menor, però que ha tingut també un gran èxit de vendes, se suposa que gran part d’aquest èxit és dóna perquè un d’aquests bitllets és més barat, i perquè en el moment actual hi ha aquest boom al voltant de la independència o no de Catalunya, i molta gent no vol gastar-se diners amb sorteigs que es fan fora de Catalunya. En fi, això és una opció. En aquest cas, he de dir que també s’ha dut a terme un anunci que m’ha semblat bastant divertit, comparat amb la loteria de Nadal del 22 de desembre, ja que aquí s’hi que s’ha adaptat als nous temps, al menys des del meu punt de vista.
Si amb aquests dos sorteigs alguns es pensen que ja s’ha acabat, doncs no, resulta que el dia de reis, el 6 de gener, es du a terme un altre sorteig, que també és bastant famós, tot i que els premis no son tant grans. En aquest cas he de dir que jo no he vist cap anunci per comprar loteria d’aquesta, però potser això sigui perquè miro poc la televisió.
Resulta doncs, que la meva crítica no acaba aquí, sinó que la meva crítica va enfocada per una banda als mitjans de comunicació i per altra banda a una part de la gent a qui suposadament li ha tocat el premi. Un s’aixeca el dia del sorteig i si té la sort de que ja s’ha acabat el sorteig a la mínima que encén el televisor i va començant a fer zapping només veu la típica imatge d’una administració de loteria, bar, o tenda on s’han venut els bitllets premiats amb gent a qui suposadament li ha tocat el premi amb la típica ampolla de cava brindant o fent el ruc. No és que tingui enveja del fet, en part si, però el que em sembla més divertit des de fora es veure com la gent fa el borinot perquè li han tocat els euros que sigui quan hi ha altra gent a la qui li ha tocat i que no surt per la televisió fent el ruc. A més a més, el que crec que no fa falta aquest dia es veure que a cada cadena de televisió dediquen potser més de mig dia a parlar de lo afortunada que és aquesta gent.

La pregunta que sempre em faig jo es si aquesta gent que surt per la televisió serà lo suficientment intel·ligent per administrar bé els diners guanyats o en poc més d’un any s’hauran arruïnat creient que són milionaris i en realitat simplement han cregut que podien canviar la seva forma de viure.

En fi, se que és un tema perdut i que a molts tant els hi fa, simplement no compren loteria i viuen igual de bé.

¿Hi haurà consulta el 9/11/2014?

Seguint amb el principal tema d'actualitat a Catalunya, ahir dia 12 de desembre de 2013 el govern català va anunciar que el proper 9 de novembre de 2013 tenien previst realitzar la consulta en la que es preguntarà al poble català les dues següents preguntes:

1-. ¿Vol què Catalunya sigui un Estat?

                ◘ SI            ◘ NO

2-. ¿Vol què Catalunya sigui un Estat independent?

                ◘ SI            ◘ NO

Doncs bé, la conclusió és que si un ciutadà està a favor de la independència ha de triar SI a les dues preguntes, en canvi, si esta a favor de seguir com ara simplement ha de contestar no a la primera pregunta, i finalment si una persona està a favor de que Catalunya es mantingui dins de l'Estat espanyol però reformant aquest fins a ser un Estat federal com seria el cas d'Estats Units o altres exemples al món, ha de triar a la primera pregunta si i a la segona pregunta no.
Com veiem el sistema sembla una mica confús però amb una breu explicació la qüestió canvia. Això no vol dir que si s'acaba realitzant aquesta consulta la gent de la tercera edat pugui tenir certs problemes a l'hora d'aclarir-se i no expressar el que pensen de forma correcta i acabar votant una cosa diferent al que creuen que havien de votar.
Aclarit aquest tema el problema ve quan el president de l'Estat espanyol ha manifestat en varies ocasions, i també ahir, que la consulta que es pretén fer a Catalunya és il·legal, i a més a més, va contra allò que està establert en la Constitució Espanyola de 1978 i que actualment continua vigent. Així, si fins ara aquest ha estat el discurs del president del govern i també de la oposició que hi ha al Congrés dels Diputats espanyol, sembla ser que hi ha dubtes a l'hora de poder afirmar si es produirà o no el 9 de novembre de 2014 aquesta consulta.
Per la meva part crec que és un error no deixar realitzar la consulta, ja que si algú s'enrecorda fa dos anys, justament al 2011, la situació en relació a la independència catalana amb prou feina tenia certa importància, però a partir de 2012, amb la pujada de l'atur, retallades de caire econòmic per part del govern central i també del govern autonòmic, i arran de molts comentaris o rodes de premsa on certs ministres o persones integrants del govern central han parlat sobre qüestions que presumptament van contra els interessos de Catalunya i del sentiment català han fet que per a molts catalans la independència ja no sigui un mite. Amb això anterior el que vull dir és que qualsevol persona quan li prohibeixen tantes vegades una cosa, una acció, una conducta, etc., aquesta persona tendirà a realitzar l'acte prohibit. Un exemple molt clar és la prohibició de sobrepassar els 120 km/h a l'autopista, en que segur que coneixem més d'un cas en que aquesta norma s'ha vulnerat.
A més a més, traslladant-nos al panorama internacional tenim el cas d'Escòcia en el que el govern britànic ha acordat amb el govern escocès permetre-li a aquest últim realitzar un referèndum sobre la independència en aquest territori. Aquí a diferència del cas català, la premsa internacional destaca que el fet de que el primer ministre anglès permeti la consulta escocesa, pot suposar que el recolzament o el suport a la independència d'Escòcia sigui inferior al 50%.
Per acabar només vull afegir que per a molts el fet de que hi hagi una consulta independentista fa que automàticament creguin que sigui el mateix que dir que s'aconsegueix la independència i no és així. El fet de realitzar una consulta simplement permet saber el que opina la societat catalana, i a partir d'aquí un pot votar, com he explicat anteriorment, amb un si, amb un no i si, i amb un no clarament. Ara bé, des del meu punt de vista, tal i com he manifestat abans, la societat catalana està molt crispada perquè per una part hi ha la sensació que als catalans se'ns està tallant el nostre desenvolupament a través de polítiques per part del govern que no ens afavoreixen res, i un exemple es troba en la inversió econòmica sobre el territori català que hi ha prevista per a l'any 2014.
En els propers mesos veure com continuarà aquesta situació, si s'acabarà realitzant la mencionada consulta, si s'intervindrà l'autonomia catalana per part de l'Estat espanyol, etc...

By Burp